lunes, 1 de febrero de 2010

10-
Hurí:Es un àngel que espera als musulmans justos quan moren.
Al igual que els seus personatges la condició de mestissatge es fa patent en Guimerà al ser de pare català mare canària i estar a cavall entre les dues cultures.
11-
Es un drama realista perquè els fets son verosímils els personatges no nomes son reals sinó que son força semblants a la gent de l’època
1-
Brancal:Pedra col·locada a la part inferior de la porta.
Saca:Sac mes gros del habitual.
Traginer:Persona que transporta mercaderies d’un lloc a un altre.
Musc:De color fosc especialment morat.
Enlluernar:Acció de il·luminar a algú de manera molesta o dolorosa per als ulls.
Cautelós:Persona que vigila molt el que diu i el que fa per tal de que li surti bé.
4-
L’Oleguer treballa d’ajudant al magatzem i reacciona amb curiositat quan els pagesos entren a comprar el gra.
6-
El pas del temps
7-
Narrador omniscent en tercera persona.
9-
-Se la passaven d’una ma al altre com rajolí d’oli
-Dreturer i cautelós,com l’aranya de l’albenc

Daniel Balboa

Pag 165 n.4
4.1
Que hi ha problemes socials i te un llenguatge col·loquial.
4.2
Repeticions: Mata’m! mata’m!
Interjecions: Ira de Deú!
Dialectalismes: I desprès lo que Deu vulgui
Expresivitat: T’estimo Marta!
4.3
Que no es un superheroi.
4.4
-Mes no ací baix.
-Sí perque segons el romanticisme la civilització ha malmès els valors de l’homè.
-Aigua de mar es la Marta. Davallant salts i amarganta


Pag.177 n.15
15
Per els cercles literaris de la Renaixença y els consells critics de Josep Yxart y Joan Sardà y també perque li encanta Catalunya.
Pag.177 n.16
16
Les descripcions minucioses.



Carles Marimon


Exercici 3


MAR I CEL


Saïd és el capità d'un vaixell de pirates algerians, que han fet presoners a un grup de cristians després d’assaltar la seva nau. Saïd, com el mateix Guimerà, és un mestís, el seu pare era musulmà i la seva mare cristiana, vivien tranquil·lament a la Península Ibèrica. Com que van matar el seu pare, la mare decideix marxar amb l’expulsió dels moriscos de 1609.
Saïd , ferit, després de l’abordament del vaixell cristià, ordena que li portin una noia cristiana perquè li curi les ferides: aquesta noia es diu Blanca, que també és la seva presonera, juntament amb la seva família.
Agraït per la cura, Saïd li otorga a Blanca alguns privilegis i amb el temps s’enamora d’ella.
Quan Saïd li explica a Blanca la història dels seus pares, aquesta s’emociona i comprèn que també ella està enamorada de Saïd. Aquest sentiment és difícil d’acceptar per tots dos , ja que pertanyen a dues religions diferents i oposats i saben que el seu amor no serà ben vist per ningú.
Al final Joanot, un cristià renegat, company dels musulmans, decideix alliberar els presoners. Aquests es fan amb el control del vaixell i assassinen els pirates.
Carles, el pare de Blanca, renega de la seva filla en saber que estima a un musulmà i intenta matar a Saïd disparant-li, però Blanca es posa al mig i és ferida per la bala. Saïd agafa Blanca i tots dos salten al mar, morint. Al final, la mort dels dos protagonistes és l'única manera d’aconseguir estar junts . Viuen en dos móns oposats, un és el mar i l’altre el cel i només s’ajunten a l’horitzó que és la mort.







És va fer un musical d’aquesta obra per la companyia teatral “Dagoll Dagom”.


MARIA ROSA


Maria Rosa es una obra dramàtica en tres actes que tracta de les passions humanes.
Fou estrenada el 24 de novembre de 1984.
Relata la historia d’amor entre tres persones, la Maria Rosa, l’Andreu i el Marçal. El marit es detingut per l’assassinat del capatàs de les obres d’una carretera que estan construint i enviat a una presó de l’Africà, on moriria temps desprès.
Aprofitant que el marit es a la presó, Marçal, el veritable culpable de la mort, enamora a la Maria Rosa i es casa amb ella.
A més del tema amorós, també tracta els aspectes socials de l’època, com era la lluita de classes, les condicions laborals que tenien els treballadors, el analfabetisme de la classe obrera, la desigualtat que hi havia entre el home i la dona. L’obra reflectia els costums de l’època.
Entre les representacions més recents, destaca la que es va fe al Teatre Nacional de Catalunya, durant els mesos del març al maig del 2004, dirigida per Àngel Alonso i protagonitzada per Rosa Renom i Lluís Soler.







Portada del llibre escrit per Àngel Guimerà








LA FILLA DEL MAR



La filla del mar és la tercera peça de la trilogia de Guimerà, després de Maria Rosa i Terra Baixa. En aquesta obra el autor retrat el món mariner. Aquestes obres pertanyen a la època coneguda con “L’èxit” (1890-1900).
La filla del Mar, es publicà a l’any 1900.
Al igual que en l’obra de Maria Rosa, l’argument tracta sobre un triangle Amorós.
Dues noies, l’Àgata, arriba a un poble després d’un naufragi, i la Mariona, que viu a aquest poble, es disputen l’amor de Pere Màrtir, que era el noi macos del poble.
Guimerà també reflecteix a l’obra con eren el habitants del poble, “discriminació social” i els seus sentiments cristians








Portada del llibre “La filla del mar”











TERRA BAIXA

L’obra va ser estrenada per primera vegada en versió castellana a Madrid, l’any 1896, al Teatre Español.
El tema principal de l’obra és l’amor, però també tracta temes com l’opressió.
L’autor fa una aproximació a la societat catalana de l’època.
L’obra es divideix en tres actes, (presentació del conflicte, nus i desenllaç).
En el primer acte es presenten els personatges, el Sebastià i la Marta mantenen una relació amorosa en secret. Per evitar que la gent pensi que festegen, decideix casar la Marta amb un pastor que coneixia el Tomàs, anomenat Manelic. El Manelic baixa de la terra alta per casar-se amb la Marta, tanmateix ella no vol casar-s’hi perquè no l’estima, però al final es casant perquè l’ordena el Sebastià.
En el segon acte, el Manelic es trobà fora de lloc a la Terra baixa perquè tots els pagesos del poble es riuen d'ell per ser un ignorant que no se n’adona del muntatge creat per encobrir el romanç. A mesura que transcorre l’acte, el Manelic se n ‘adona del muntatge del seu casament i tot enfadat decideix tornar a la terra alta, al final la Marta s’ha n’adona que estima al Manelic i se’n van junts però el Sebastià i el mossèn s’assabenten de les seves intencions, i decideixen interceptar-los, desterrant el Manelic de la Terra baixa, i enviant el Perruca a denunciar-lo a la guàrdia civil. També tanca la Marta al molí sota la vigilància dels pagesos Perdigons.
El tercer acte es quan el Manelic apareix al molí i s’enfronta amb el Sebastià en una batalla a mort que guanya el Manelic. És en aquell punt que el Manelic diu: «He matat al llop». I la Marta i el Manelic fugen a la tranquil·la i pura terra alta.
L’obra es desenvolupa bàsicament en el molí que hi ha al poble, menys el casament que es fa a l’ermita.
Tres òperes es basen en l’obra Terra baixa:
La catalane, amb música de Ferdinand Le Borne i llibret de Tiercebin i Ferrier.
Tiefland, amb música d'Eugen d'Albert i llibret de Rudolf Lothar, estrenada a Praga el 15 de novembre de 1903.
Terra baixa, amb música de Salvador Pueyo i llibret de Guillem-Jordi Graells, escrita als anys noranta del segle XX, encara no estrenada

Assassinat del Sebastià en mans del Manelic.


Marc Rodríguez



Exercici 4


.LA PAPALLONA

La Papallona va ser publicada al 1882, és la primera novel·la llarga de Narcis Oller. La seva finalitat va ser la de descriure literàriament a la societat catalana de l’època.
No és una novel·la naturalista, sinó de transició, tant per la tècnica narrativa com pel seu contingut. Predominen els elements romàntics sobre els naturalistes.
L’obra tracta sobre Toneta, una noia orfe, pobra, ingènua, analfabeta i malaltissa, que és seduïda i abandonada per un papallona: el Lluís, que era un estudiant de Dret de classe social alta i que havia nascut a Ripoll. L’acció se situa a una Barcelona que encara no era industrial si no que encara era menestral. L’acció transcorre els anys 1867 i 1868, però ja s’apunten alguns canvis socials a la ciutat de Barcelona.
A punt de morir la Toneta, el Lluís, penedit, le diu que si es vol casar. La Toneta deixa un fill orfe fruit de l’amor arrauxat del Lluís, amor que, en el llit de la mort de la Toneta, esdevé sincer i autèntic.
Hi ha una exactitud en els diàlegs, una riquesa de les descripcions, i explicació dels antecedents biològics i psicològics de la protagonista.

Portada de la primera traducció francesa, de 1886, a cura d'Albert Savine.



L’ESCANYAPOBRES
L’escanyapobres és un novel·la escrita el 1884 per Narcís Oller. dibuixa les línies de la futura novel·la del segle XX.
Aquesta novel·la, d’extensió més aviat breu, desenvolupa el tema universal de l’avarícia, com ja van fer altres autors de la literatura universal com Plaute, Shakespeare, Molière .
L’acció transcorre el 1850 al poble de Pratbell, que, com Vilaniu, és una recreació literària del Valls nadiu de Narcis d’Oller
Els tres personatges centrals de l’obra són l'Oleguer, la Tuies, i el notari de la vila don Magí Xirinac.
Es tracta d’ una obra ambientada en una societat rural en procés d’industrialització.
Oleguer i la seva esposa Tuies personifiquen l’avarícia. En l’obra hi han elements que pertanyen a diferents corrents literàries de l’època.
L’anàlisi del context social, la tècnica descriptiva i l’element lingüístic de la novel·la s’adscriuen de ple en el realisme. En canvi, la descripció científica del procés de l’avarícia i la finalitat moral encaixen amb el naturalisme. Tanmateix, l’obra conté també alguns aspectes romàntics i d’altres costumistes




Il·lustració d'Opisso per a l’edició de 1946 ( Ed. Estel) de la novel.la




LA BOGERIA
Es una novel·la, breu basada en un fet real que l’autor va conèixer de prop: la mort d'un seu client. A la novel·la, un ric propietari de Vilaniu , pateix una malaltia mental
El protagonista és Daniel Serrallonga, un admirador del general Prim, no deixa de ser un tret autobiogràfic , i aquesta admiració pel general reusenc reapareix a la darrera novel·la, quan la protagonista agafa el mateix cognom: Pilar Prim.
El narrador és un dels personatges de la novel·la. L’acció comença el 1868, amb la coneixença del narrador i l'Armengol amb Daniel Serrallonga, fill d’una família de Vilaniu adinerada però amb molt mala estrella. Com ja recorda un personatge,el Daniel va venir al món amb la sentència feta. Serrallonga, fidel seguidor de Prim, aconsegueix l’acta de diputat. La mort en atemptat del general engega el seu procés cap a la bogeria. Aconsegueix una nova acta de diputat, ara sota l'ideari republicà , però les seves denúncies de pretesos complots només provoquen el rebuig i la indiferència general. De retorn a Vilaniu, Serrallonga es casa amb la filla d'un dels seus masovers. La relació es deteriora fins al punt que ell 'acusa la seva dona d'infidelitat. A principis del 1880, Serrallonga és una autèntica desferra humana: ingressa a l'Asil dels pobres i, aviat, al Manicomi d'Horta. Als tres mesos mor.




Portada de la 4a. edició de La Bogeria. (1929)





LA FEBRE D’OR

És la novel·la més extensa de Narcís Oller. Consta de tres volums escrits entre el 1890 i el 1892.
Tracta per l’obsessió pel diner, centrada en l’enriquiment fàcil dels nous rics, que és fan mitjançant l’especulació borsària.
La base històrica és real: la febre d’or que esclata a Barcelona entre el 1880 i el 1881. El protagonista, el menestral Gil Foix, deixa el seu ofici de fuster i es converteix en un ric burgès gràcies a la inversió borsària, però l'ambició per aconseguir més diners li porta a una cursa desenfrenada plena de riscos i extravagàncies.
A la fi acaba que el protagonista torna al seu antic ofici de fuster i completament arruïnat i mig boix.
Aquesta novel·la és una llarga llista de conspiracions, maniobres, deliris de grandesa, escàndols i contradiccions, i tot plegat ens pinta un gran quadre de la societat barcelonina.
Tant en aquesta obra, com la del Escanyapobres hi ha una intenció moralitzadora, hi ha una defensa del capitalisme productiu i un rebuig de l'especulatiu.
Amb La Febre d'Or Oller assoleix el ple domini de les tècniques realistes-naturalistes, es la obra es el punt culminant de la narrativa d'Oller i, per extensió, del realisme català. És una novel·la llarga i complexa, que vol retratar la societat catalana de la Restauració.


Portada de la primera part de La Febre d'Or publicada el 1928 per Gustau Gili.


PILAR PRIM


Es l’ultima novel·la de Narcís Oller i va ser publicada en 1906.
Està dins del corrent modernista, allunyant-se del realisme i el naturalisme.

Pilar Prim és la història d'una dona que lluita contra la moral convencional i els prejudicis que té una societat burgesa i hipòcrita. Tracta la frustració sexual i social de la dona en un entorn masclista, tal com es va fer en les novel·les de Madame Bovary, Anna Karenina o La Regenta.
La primera part de la novel·la transcorre a Puigcerdà, lloc d’estiueig de Narcís Oller. A la meitat de la novel·la, l'acció es trasllada a Barcelona. El personatge central, Pilar Prim, és una vídua jove i atractiva de 40 anys, que perdria l'usdefruit del patrimoni del difunt marit si es torna a casar. Tampoc no li ho posen fàcil ni el cunyat ni la pròpia filla, amb els quals no manté una bona relació. El final , aparentment ambigu, no pot anar més enllà perquè la moral de l’època no ho permetia i guanyen els bons, perden els dolents.



Edició de 1975, a cura d'Editorial Selecta. Casa de Puigcerdà on Narcis Oller
Passava llargues temporades i on
va escriure la major part de les
seves novel·les.

Marc Rodríguez

No hay comentarios:

Publicar un comentario