1. Cada component del grup buscarà una pintura, escultura i obra arquitectònica de cadascun dels moviments artístics d’aquest període (Renaixement, Barroc i Neoclassicisme), indicant l’autor i el nom de l’obra
Jacques Louis David,retrat de Napoleó
Las meninas de Velazquez
Venus de Bottitcelli
2. Cosulta aquesta web amb les obres de Vicenç Garcia: http://vallfogona.usuaris.net/
Seleccioneu un sonet per persona, copieu-lo, expliqueu-ne el contingut en quatre línies, indiqueu el tema, busqueu alguna figura retòrica i indiqueu les característiques barroques que hi trobeu
A una monja gravada de verola
Explica l’aspecte d’una monja amb verola i la compara amb un cadaver desenterrat perque els altres morts no volen veure, els elements barrocs son la mort i l’ambient de decadencia que envolta tota la historia.
3. Cada component del grup ha de buscar un goig, copiar-lo i sintetitzar-ne el contingut en quatre línies
Explica la fe de Santa Llúcia davant de les persuacions y les amenaces d’un cavaller paga que la lliga a uns bous perque la desmembressin, la intenta cremar viva, pero no ho aconsegueix perque deu la protegeix pero finalment la degolla
1.
BARROC
Pintura
Francisco Ribalta.
San Francisco abrazado al crucificado Lienzo
Escultura
Stefano Maderno
Santa Cecilia
Obra arquitectònica
Damián Forment
Basílica de Nuestra Señora del Pilar
2
RENAIXEMENT
Pintura
Pablo de San Leocadio
Virgen con el Niño y san Juanito
Escultura
Pietro Torrigiano
Estatual de San Jerónimo
Obra arquitectònica
Juan de Sariñena
Llotja de Saragossa
3
NEOCLASSISISME
Pintura
El juramento de los Horacios
Jacques-Louis David
Escultura
Jason y el vellocino de oro
Bertel Thorvalds.
Obra arquitectònica
Agustín Sanz
Puerta del Carmen
A LA INCONSTÀNCIA DE LES DONES
2.
CONTINGUT: Amb la pràctica i el pas del temps qualsevol cosa és possible que arribi a bon port. Fins i tot qualsevol animal pot aprendre i millorar el que sap fer. Només les dones , per la seva persistent inconstància no són capaces d’aprendre i de millorar amb el pas del temps i la pràctica.
TEMA: La misogínia per l’aversió que demostra l’autor cap a les dones a les que considera inconstants i sense capacitat d’aprendre.
FIGURES RETÒRIQUES:
1) Diu que “el brau s’humilla” : es tracta d’una personificació o prosopopeia.
2) Anàfora: Repetix “al lo” al principi de cada estrofa.
3.
Explica la vida del beat Joan de Mata. Neix a Falcó de la Cerdanya, essent fill dels Barons de Mataplana. La seva mare va rebre un anunci de la Verge que li digués que tindria un fill destinat a Déu i que seria fundador d’una nova ordre clerical. Després va ser penitent i es va retirar a pregar a una muntanya. Aconsegueix a Paris el títol de doctor en Teologia. En la seva primera missa, veu un àngel amb una creu vermella i blava amb dos captius. En el desert es visitat per Sant Fèlix amb el que funda a Roma la nova ordre de La Santa Trinitat Redempció de captius. Va tornar a Catalunya, amb el beneplàcit del Papa, va fundar quatre convents i va morir a Roma.
Escuela de Fontainebleau: Diana cazadora
Rapto de las Sabinas, del escultor de Flandes Giambologna,
Santa Maria della Consolazione en Todi 1508-1607.
Cena en Emaús, pintado en 1601 por Caravaggio.
Stift Melk, Wachau, Austria
El juramento de los Horacios, obra de Jacques-Louis David
Puerta de Brandeburgo
A la vanitat del món i engany
Si voleu ser discret parlau a pler,si voleu ser valent mostrau rigor,si, acàs, voleu ser festejadordigau, tothora, que teniu què fer;si opinió desitjau de mercader,tingau en la botiga plata i orab sedes i brocats de gran valor,i pagau a tothom, fins un diner;si voleu ser llegit tingau memòria,si voleu ser soldat parlau de guerrai, si galant, anau com Absalon;digau que los treballs teniu per glòriai tindran-vos per sant los de la terra,que és apariència tot lo de aquest món.
Arcàngel Sant Miquel
Ens parla de un capita de l’exercit del señor hi ha de protergirnos de tots el mals ens explica de les seves lluites contra els exercits del mal o del diable.
lunes, 21 de diciembre de 2009
lunes, 14 de diciembre de 2009
1. Definició del terme Decadència. Quins segles pertanyen a aquest període?
Declivi, deterioració, principi de debilitat i desintegració.
Segles XVI, XVII I XVIII.
2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana
- Castellanització de l’ aristocràcia catalana
- Acceleració de la fragmentació dialectal
- Persecució política de la llengua a partir de 1700 a causa decret de Nova Planta
- Desconfiança per part dels escriptors perquè la consideraven antiquada
3. Sobre el s.XVI:
3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta
El renaixement: Moviment intel·lectual i estètic dels segles xv i xvi basat en la reivindicació de la civilització clàssica grecollatina, que comportà la restitució, interpretació i anotació dels textos clàssics, l'assimilació de les idees i els valors que contenen, l'afany d'imitar els seus models literaris, arquitectònics i figuratius amb l'ambició de superar-los, l'exaltació de la dignitat de l'ésser humà i del seu paper a l'univers i una nova ordenació laica de la societat.
Pel que fa a la poesia en llengua catalana es caracteritza per la influencia d’Ausias marc, pels intents d’introduir les innovacions mètriques provinents d’Itàlia como ara el decasíl·lab i per un cert aire popularitzant i tradicional.
4. Sobre el s. XVII:
4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta
El Barroc: Moviment europeu que comprèn del tombant dels segles XVI-XVII fins al XVIII. Respongué a la crisi dels dos dogmes fonamentals del Renaixement: la confiada admiració pels antics i l'optimisme racionalista. A l'anterior percaça d'arquetipus s'oposà el retrat de la vida immediata, amb la qual cosa es produí una irrupció del vitalisme (la força serà preferida a la bellesa) i d'un naturalisme sense naturalitat, crispat.
5. Sobre el s. XVIII:
5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il·lustració
La poesia barroca:La tematica de la poesia barroca denota una actitud de desengany i frustració,producte d’una època de profunda crisi social.
La iŀlustració (francès: Les Lumières; alemany: Aufklärung; anglès: Enlightenment; italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social, que apareix a França, el Regne Unit i Alemanya i que després s'estén a d'altres parts d'Occident durant el segle XVIII, l'anomenat Segle de les Llums. Al llarg del segle, malgrat mantenir-se les característiques bàsiques de l'absolutisme de l'Antic Règim, l'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament iŀlustrat van obrir les portes a una època de revolucions burgeses encapçalades per la Revolució Francesa i per la Revolució Industrial. El seu nom en diferents llengües fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels homes de l'època
5.2. Defineix el gènere de l’assaig
És una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals.
-Temes:Tracta diversos temes ,com la filosofia,la història.la política,la literatura,la ciència etc...
-Extensió i formes:Va des de l’article fins al llibre llarg i adopta formes molt diverses:la divagació,la dissertació el diari íntim etc...
5.3. Defineix el gènere del dietari
El dietari es pot definir com el llibre en què un cronista escriu,per dies, els esdeveniments més notables.
6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)
Temes:
-Amor:festeig,noies malmaridades,amors tràgics
-Feines del camp i de la casa
-Infantils:fan referència a diversos jocs i passatemps.
-Religió:vides de sants,lloances a la mare de déu i festes
-Històrics:personatges famosos,batalles i guerres...
Recursos:
-Versos curts i rima assonant
-Lèxic i sintaxi força senzills
-Abundor d’arcaismes i dialectalismes
-Molt lligada a la música i al cant
-La transmissió era oral,tot i que es va imprimir literatura popular en fulls i plecs solts:la literatura de canya i cordill
Declivi, deterioració, principi de debilitat i desintegració.
Segles XVI, XVII I XVIII.
2. Causes de l’afebliment de la llengua catalana
- Castellanització de l’ aristocràcia catalana
- Acceleració de la fragmentació dialectal
- Persecució política de la llengua a partir de 1700 a causa decret de Nova Planta
- Desconfiança per part dels escriptors perquè la consideraven antiquada
3. Sobre el s.XVI:
3.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en deu línies les característiques de la poesia culta
El renaixement: Moviment intel·lectual i estètic dels segles xv i xvi basat en la reivindicació de la civilització clàssica grecollatina, que comportà la restitució, interpretació i anotació dels textos clàssics, l'assimilació de les idees i els valors que contenen, l'afany d'imitar els seus models literaris, arquitectònics i figuratius amb l'ambició de superar-los, l'exaltació de la dignitat de l'ésser humà i del seu paper a l'univers i una nova ordenació laica de la societat.
Pel que fa a la poesia en llengua catalana es caracteritza per la influencia d’Ausias marc, pels intents d’introduir les innovacions mètriques provinents d’Itàlia como ara el decasíl·lab i per un cert aire popularitzant i tradicional.
4. Sobre el s. XVII:
4.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i sintetitza en dotze línies les característiques de la poesia culta
El Barroc: Moviment europeu que comprèn del tombant dels segles XVI-XVII fins al XVIII. Respongué a la crisi dels dos dogmes fonamentals del Renaixement: la confiada admiració pels antics i l'optimisme racionalista. A l'anterior percaça d'arquetipus s'oposà el retrat de la vida immediata, amb la qual cosa es produí una irrupció del vitalisme (la força serà preferida a la bellesa) i d'un naturalisme sense naturalitat, crispat.
5. Sobre el s. XVIII:
5.1. Quin moviment literari es dóna? Defineix-lo breument i també el moviment de la Il·lustració
La poesia barroca:La tematica de la poesia barroca denota una actitud de desengany i frustració,producte d’una època de profunda crisi social.
La iŀlustració (francès: Les Lumières; alemany: Aufklärung; anglès: Enlightenment; italià: Illuminismo) és un corrent filosòfic, polític i social, que apareix a França, el Regne Unit i Alemanya i que després s'estén a d'altres parts d'Occident durant el segle XVIII, l'anomenat Segle de les Llums. Al llarg del segle, malgrat mantenir-se les característiques bàsiques de l'absolutisme de l'Antic Règim, l'intens impuls demogràfic i econòmic i l'eclosió del pensament iŀlustrat van obrir les portes a una època de revolucions burgeses encapçalades per la Revolució Francesa i per la Revolució Industrial. El seu nom en diferents llengües fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels homes de l'època
5.2. Defineix el gènere de l’assaig
És una obra breu que desenvolupa un tema concret mitjançant judicis o apreciacions personals.
-Temes:Tracta diversos temes ,com la filosofia,la història.la política,la literatura,la ciència etc...
-Extensió i formes:Va des de l’article fins al llibre llarg i adopta formes molt diverses:la divagació,la dissertació el diari íntim etc...
5.3. Defineix el gènere del dietari
El dietari es pot definir com el llibre en què un cronista escriu,per dies, els esdeveniments més notables.
6. Característiques de la poesia popular i gèneres (12-15 línies)
Temes:
-Amor:festeig,noies malmaridades,amors tràgics
-Feines del camp i de la casa
-Infantils:fan referència a diversos jocs i passatemps.
-Religió:vides de sants,lloances a la mare de déu i festes
-Històrics:personatges famosos,batalles i guerres...
Recursos:
-Versos curts i rima assonant
-Lèxic i sintaxi força senzills
-Abundor d’arcaismes i dialectalismes
-Molt lligada a la música i al cant
-La transmissió era oral,tot i que es va imprimir literatura popular en fulls i plecs solts:la literatura de canya i cordill
jueves, 22 de octubre de 2009
Marc Rodríguez, Daniel Balboa, Carles Marimón i Ruben López
Exercicis 1,2
1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos; (Hipérbaton)
Comamos y bebamos,
Que mañana moriremos.(Exageración)
Calderón de la Barca, El gran teatro del mundo
Tòpics: Fugit irreparabile tempus
2.
(…) Coged vuestra alegre primavera (Metáfora)
El dulce fruto, antes que el tiempo airado (Epíteto)
Cubra de nieve la hermosa cumbre
Garcilaso de la Vega, Soneto XXIII
Tòpics: Fugit irreparabile tempus
3.
Què descansada vida
La del que huye del mundanal ruÏdo
Y sigue la escondida (Aliteración)
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido(Aliteración
Fray Luis de León, Vida retirada
Topics: Locus amoenus
´
4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida(Al·literació)
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F. HÖLDERLING
Tòpics Fugit irreparabile tempus
5.
Prou té per viure qui modèstia taula
Posa en nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida? (Pregunta retòrica)
Per què dins terres que els altres sol fecunda(Personificació)
Viure voldríem?Qui, deixant la pàtria,(Pregunta retòrica)
Fuig de si propi ? (Pregunta retòrica)
M. COSTA I LLOBERA, Horacianes
Tòpics: Fugit irreparabile tempus
6.
Cerqui qui pogui pompes i alts honors
Places I Temples I Edificis grans
Delícies, tresors que son germans
De mil pensaments durs,de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de beles flors(Epítet)
Un riu que banyi l’ herba pels voltants, (Personificació)
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.
LORENZODE MÉDICI
Tòpics: Locus amoenus
7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitats per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
A qui la vacada dona llet , i pa els camps(el·lipsis)
Els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu dona ombra els seus arbres,
Foc a l’ hivern(el·lipsis)
(....)
A.POPE
Tòpics:Locus amoenus
8.
A LES VANITATS MUNDADES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobant-mos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna;
(...)
Delits,riqueses, honres, majestats(Enumeració)
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)
Francesc Vicenç Garcia
Tòpics:Sit transit gloria
9.
Alça’t oh Barcelona
Prou has estat postrada i abatuda! (Personificació)
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tan volta per tot front!
Surt ja de t’agonia!(Personificació)
Pensa que els vostres fills, amb veu severa,
Preguntaran- te un dia:
Què has fet de ta senyera?
On son tos reis?Tos braus cabdills, on són?
RUBIÓ I ORS
Tòpics: Ubi sunt
10.
Vanitat i més vanitat diu Cohèlet
tot és efímer, tot és en va.
Què es treu l’home
de tots els treballs
amb què s’afanya sota el sol? (Pregunta retòrica)
Tòpics:Fugit irreparabile tempus
11.
Què n’ets, de bella , estimada meva,
Que n’ets de bella! (Anàfora)
Els teus ulls són coloms(Metàfora)
Darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres(Comparació)
Que baixen de les muntanyes de Galaad.
Les teves dents son un ramat d’ovelles toses(Metàfora)
Que pugen de banyar-se.
Tots van aparellades,
No n’ hi ha cap sense companya.
Com un fil escarlata són els teus llavis,
La teva boca és un encís,
Dues meitats de magrana són les teves galtes(Metàfora)
Darrere el teu vel,
El teu coll és com la torre de David,(Comparació
Que s’alça sobre el cims;
Hi ha penjats mil escuts,
Tots els trofeus dels guerrers.
Càntic dels càntics
Tòpics: Descriptio puellae
12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA
Ara és el temps i l’hora benfactora,
Ara és la nit, per a morir i amar.(Anàfora)
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l’endemà?.(Pregunta retòrica)
Veurem potser la il.lusió desfeta;
Potser l’afany d’aquesta nit d’estiu
com una flor dins una mà distreta(Comparació)
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volem comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
ens cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L’estel ens diu que fem la via ensems.(Personificació)
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps. (Anàfora)
Josep Carner
Tòpics: Fugit irreparabile tempus
Exercici 3
1.
L’autor ens diu que com la vida es breu i que em de gaudir d’ella mentre poguem fer-ho.
7.
El poeta explica la felicitat de l’home en us espai on pot desenvolupar-se plenament amb coses senzilles i properes.
9.
El poema parla de la ciutat de Barcelona, el poeta es pregunta per un passat enyorat al present.
11.
Descriu físicament la seva estimada. Compara diferents parts del seu cos amb aspectes de la flora i la fauna.
Exercicis 1,2
1.
Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos; (Hipérbaton)
Comamos y bebamos,
Que mañana moriremos.(Exageración)
Calderón de la Barca, El gran teatro del mundo
Tòpics: Fugit irreparabile tempus
2.
(…) Coged vuestra alegre primavera (Metáfora)
El dulce fruto, antes que el tiempo airado (Epíteto)
Cubra de nieve la hermosa cumbre
Garcilaso de la Vega, Soneto XXIII
Tòpics: Fugit irreparabile tempus
3.
Què descansada vida
La del que huye del mundanal ruÏdo
Y sigue la escondida (Aliteración)
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido(Aliteración
Fray Luis de León, Vida retirada
Topics: Locus amoenus
´
4.
Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida(Al·literació)
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F. HÖLDERLING
Tòpics Fugit irreparabile tempus
5.
Prou té per viure qui modèstia taula
Posa en nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida? (Pregunta retòrica)
Per què dins terres que els altres sol fecunda(Personificació)
Viure voldríem?Qui, deixant la pàtria,(Pregunta retòrica)
Fuig de si propi ? (Pregunta retòrica)
M. COSTA I LLOBERA, Horacianes
Tòpics: Fugit irreparabile tempus
6.
Cerqui qui pogui pompes i alts honors
Places I Temples I Edificis grans
Delícies, tresors que son germans
De mil pensaments durs,de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de beles flors(Epítet)
Un riu que banyi l’ herba pels voltants, (Personificació)
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.
LORENZODE MÉDICI
Tòpics: Locus amoenus
7.
Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitats per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
A qui la vacada dona llet , i pa els camps(el·lipsis)
Els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu dona ombra els seus arbres,
Foc a l’ hivern(el·lipsis)
(....)
A.POPE
Tòpics:Locus amoenus
8.
A LES VANITATS MUNDADES
Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobant-mos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna;
(...)
Delits,riqueses, honres, majestats(Enumeració)
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)
Francesc Vicenç Garcia
Tòpics:Sit transit gloria
9.
Alça’t oh Barcelona
Prou has estat postrada i abatuda! (Personificació)
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tan volta per tot front!
Surt ja de t’agonia!(Personificació)
Pensa que els vostres fills, amb veu severa,
Preguntaran- te un dia:
Què has fet de ta senyera?
On son tos reis?Tos braus cabdills, on són?
RUBIÓ I ORS
Tòpics: Ubi sunt
10.
Vanitat i més vanitat diu Cohèlet
tot és efímer, tot és en va.
Què es treu l’home
de tots els treballs
amb què s’afanya sota el sol? (Pregunta retòrica)
Tòpics:Fugit irreparabile tempus
11.
Què n’ets, de bella , estimada meva,
Que n’ets de bella! (Anàfora)
Els teus ulls són coloms(Metàfora)
Darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres(Comparació)
Que baixen de les muntanyes de Galaad.
Les teves dents son un ramat d’ovelles toses(Metàfora)
Que pugen de banyar-se.
Tots van aparellades,
No n’ hi ha cap sense companya.
Com un fil escarlata són els teus llavis,
La teva boca és un encís,
Dues meitats de magrana són les teves galtes(Metàfora)
Darrere el teu vel,
El teu coll és com la torre de David,(Comparació
Que s’alça sobre el cims;
Hi ha penjats mil escuts,
Tots els trofeus dels guerrers.
Càntic dels càntics
Tòpics: Descriptio puellae
12.
CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA
Ara és el temps i l’hora benfactora,
Ara és la nit, per a morir i amar.(Anàfora)
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l’endemà?.(Pregunta retòrica)
Veurem potser la il.lusió desfeta;
Potser l’afany d’aquesta nit d’estiu
com una flor dins una mà distreta(Comparació)
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volem comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
ens cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L’estel ens diu que fem la via ensems.(Personificació)
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps. (Anàfora)
Josep Carner
Tòpics: Fugit irreparabile tempus
Exercici 3
1.
L’autor ens diu que com la vida es breu i que em de gaudir d’ella mentre poguem fer-ho.
7.
El poeta explica la felicitat de l’home en us espai on pot desenvolupar-se plenament amb coses senzilles i properes.
9.
El poema parla de la ciutat de Barcelona, el poeta es pregunta per un passat enyorat al present.
11.
Descriu físicament la seva estimada. Compara diferents parts del seu cos amb aspectes de la flora i la fauna.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)