Marc Rodríguez, Daniel Balboa, Carles Marimón i Ruben López



Exercicis 1,2

1.

Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos; (Hipérbaton)
Comamos y bebamos,
Que mañana moriremos.(Exageración)

Calderón de la Barca, El gran teatro del mundo

Tòpics: Fugit irreparabile tempus

2.

(…) Coged vuestra alegre primavera (Metáfora)
El dulce fruto, antes que el tiempo airado (Epíteto)
Cubra de nieve la hermosa cumbre

Garcilaso de la Vega, Soneto XXIII

Tòpics: Fugit irreparabile tempus

3.

Què descansada vida
La del que huye del mundanal ruÏdo
Y sigue la escondida (Aliteración)
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido(Aliteración

Fray Luis de León, Vida retirada

Topics: Locus amoenus
´
4.

Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida(Al·literació)
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F. HÖLDERLING

Tòpics Fugit irreparabile tempus


5.
Prou té per viure qui modèstia taula
Posa en nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida? (Pregunta retòrica)
Per què dins terres que els altres sol fecunda(Personificació)
Viure voldríem?Qui, deixant la pàtria,(Pregunta retòrica)
Fuig de si propi ? (Pregunta retòrica)

M. COSTA I LLOBERA, Horacianes

Tòpics: Fugit irreparabile tempus

6.

Cerqui qui pogui pompes i alts honors
Places I Temples I Edificis grans
Delícies, tresors que son germans
De mil pensaments durs,de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de beles flors(Epítet)
Un riu que banyi l’ herba pels voltants, (Personificació)
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZODE MÉDICI

Tòpics: Locus amoenus

7.

Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitats per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
A qui la vacada dona llet , i pa els camps(el·lipsis)
Els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu dona ombra els seus arbres,
Foc a l’ hivern(el·lipsis)
(....)

A.POPE

Tòpics:Locus amoenus

8.

A LES VANITATS MUNDADES

Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobant-mos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna;
(...)
Delits,riqueses, honres, majestats(Enumeració)
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)

Francesc Vicenç Garcia

Tòpics:Sit transit gloria

9.

Alça’t oh Barcelona
Prou has estat postrada i abatuda! (Personificació)
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tan volta per tot front!
Surt ja de t’agonia!(Personificació)
Pensa que els vostres fills, amb veu severa,
Preguntaran- te un dia:
Què has fet de ta senyera?
On son tos reis?Tos braus cabdills, on són?

RUBIÓ I ORS

Tòpics: Ubi sunt

10.

Vanitat i més vanitat diu Cohèlet
tot és efímer, tot és en va.
Què es treu l’home
de tots els treballs
amb què s’afanya sota el sol? (Pregunta retòrica)

Tòpics:Fugit irreparabile tempus

11.
Què n’ets, de bella , estimada meva,
Que n’ets de bella! (Anàfora)
Els teus ulls són coloms(Metàfora)
Darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres(Comparació)
Que baixen de les muntanyes de Galaad.
Les teves dents son un ramat d’ovelles toses(Metàfora)
Que pugen de banyar-se.
Tots van aparellades,
No n’ hi ha cap sense companya.
Com un fil escarlata són els teus llavis,
La teva boca és un encís,
Dues meitats de magrana són les teves galtes(Metàfora)
Darrere el teu vel,
El teu coll és com la torre de David,(Comparació
Que s’alça sobre el cims;
Hi ha penjats mil escuts,
Tots els trofeus dels guerrers.
Càntic dels càntics

Tòpics: Descriptio puellae

12.

CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA

Ara és el temps i l’hora benfactora,
Ara és la nit, per a morir i amar.(Anàfora)
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l’endemà?.(Pregunta retòrica)
Veurem potser la il.lusió desfeta;
Potser l’afany d’aquesta nit d’estiu
com una flor dins una mà distreta(Comparació)
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volem comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
ens cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L’estel ens diu que fem la via ensems.(Personificació)
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps. (Anàfora)

Josep Carner

Tòpics: Fugit irreparabile tempus

Exercici 3

1.
L’autor ens diu que com la vida es breu i que em de gaudir d’ella mentre poguem fer-ho.

7.
El poeta explica la felicitat de l’home en us espai on pot desenvolupar-se plenament amb coses senzilles i properes.



9.
El poema parla de la ciutat de Barcelona, el poeta es pregunta per un passat enyorat al present.

11.
Descriu físicament la seva estimada. Compara diferents parts del seu cos amb aspectes de la flora i la fauna.