jueves, 22 de octubre de 2009

Marc Rodríguez, Daniel Balboa, Carles Marimón i Ruben López



Exercicis 1,2

1.

Pues si tan breve se nombra,
De nuestra vida gocemos
El rato que la tenemos:
Dios a nuestro vientre hagamos; (Hipérbaton)
Comamos y bebamos,
Que mañana moriremos.(Exageración)

Calderón de la Barca, El gran teatro del mundo

Tòpics: Fugit irreparabile tempus

2.

(…) Coged vuestra alegre primavera (Metáfora)
El dulce fruto, antes que el tiempo airado (Epíteto)
Cubra de nieve la hermosa cumbre

Garcilaso de la Vega, Soneto XXIII

Tòpics: Fugit irreparabile tempus

3.

Què descansada vida
La del que huye del mundanal ruÏdo
Y sigue la escondida (Aliteración)
Senda por donde han ido
Los pocos sabios que en el mundo han sido(Aliteración

Fray Luis de León, Vida retirada

Topics: Locus amoenus
´
4.

Arriba la nit! Correm, festegem avui encara el plaer
De tardor! Car plens són els cors, però curta és la vida(Al·literació)
I allò, amic Schmidt, que ens obliga a evocar el dia celeste,
No serem capaços de dir-ho amb paraules tu i jo.
F. HÖLDERLING

Tòpics Fugit irreparabile tempus


5.
Prou té per viure qui modèstia taula
Posa en nou llustre
Lo saber dels avis:
Mai li dissipen una son lleugera
Sòrdides ànsies.
Què tants esforços per tan curta vida? (Pregunta retòrica)
Per què dins terres que els altres sol fecunda(Personificació)
Viure voldríem?Qui, deixant la pàtria,(Pregunta retòrica)
Fuig de si propi ? (Pregunta retòrica)

M. COSTA I LLOBERA, Horacianes

Tòpics: Fugit irreparabile tempus

6.

Cerqui qui pogui pompes i alts honors
Places I Temples I Edificis grans
Delícies, tresors que son germans
De mil pensaments durs,de mil dolors.
Un verd pradell ben ple de beles flors(Epítet)
Un riu que banyi l’ herba pels voltants, (Personificació)
Un ocellet que d’amor vessi els plants
Aquieta millor els nostres ardors.

LORENZODE MÉDICI

Tòpics: Locus amoenus

7.

Feliç l’home el desig i cura del qual
És limitats per alguns pocs acres paterns,
I s’acontenta tot respirant l’aire nadiu,
En son terreny.
A qui la vacada dona llet , i pa els camps(el·lipsis)
Els seus ramats proporcionen abillament,
A qui l’estiu dona ombra els seus arbres,
Foc a l’ hivern(el·lipsis)
(....)

A.POPE

Tòpics:Locus amoenus

8.

A LES VANITATS MUNDADES

Per lo golfo d’est món corrent Fortuna
Anam amb vents contraris navegant
I trobant-mos molt baix arrastrant
Pensant tenir los peus sobre la lluna;
(...)
Delits,riqueses, honres, majestats(Enumeració)
No poden saciar l’enteniment
Creat per a gosar béns eternals.
(...)

Francesc Vicenç Garcia

Tòpics:Sit transit gloria

9.

Alça’t oh Barcelona
Prou has estat postrada i abatuda! (Personificació)
Mira que una corona
Tan gran com la perduda
Te guarda el cel tan volta per tot front!
Surt ja de t’agonia!(Personificació)
Pensa que els vostres fills, amb veu severa,
Preguntaran- te un dia:
Què has fet de ta senyera?
On son tos reis?Tos braus cabdills, on són?

RUBIÓ I ORS

Tòpics: Ubi sunt

10.

Vanitat i més vanitat diu Cohèlet
tot és efímer, tot és en va.
Què es treu l’home
de tots els treballs
amb què s’afanya sota el sol? (Pregunta retòrica)

Tòpics:Fugit irreparabile tempus

11.
Què n’ets, de bella , estimada meva,
Que n’ets de bella! (Anàfora)
Els teus ulls són coloms(Metàfora)
Darrere el teu vel.
La teva cabellera és com un ramat de cabres(Comparació)
Que baixen de les muntanyes de Galaad.
Les teves dents son un ramat d’ovelles toses(Metàfora)
Que pugen de banyar-se.
Tots van aparellades,
No n’ hi ha cap sense companya.
Com un fil escarlata són els teus llavis,
La teva boca és un encís,
Dues meitats de magrana són les teves galtes(Metàfora)
Darrere el teu vel,
El teu coll és com la torre de David,(Comparació
Que s’alça sobre el cims;
Hi ha penjats mil escuts,
Tots els trofeus dels guerrers.
Càntic dels càntics

Tòpics: Descriptio puellae

12.

CANÇÓ DE LA INSTÀNCIA AMOROSA

Ara és el temps i l’hora benfactora,
Ara és la nit, per a morir i amar.(Anàfora)
¿Qui tindrà mai fermança ni penyora
de l’endemà?.(Pregunta retòrica)
Veurem potser la il.lusió desfeta;
Potser l’afany d’aquesta nit d’estiu
com una flor dins una mà distreta(Comparació)
caigui en el riu.
A mitjanit, els penitents ferotges,
són, dotze cops, de trista sang remulls.
Dotze besars volem comptar els rellotges
sobre els teus ulls.
¿Qui sap si vers la delejant bandera
ens cridaran trompetes matinals?
¿O si el doll de la teva cabellera
tempta la falç?
Ara és el temps, a punt de meravella.
L’estel ens diu que fem la via ensems.(Personificació)
Ara és el temps que sou encara bella.
Ara és el temps. (Anàfora)

Josep Carner

Tòpics: Fugit irreparabile tempus

Exercici 3

1.
L’autor ens diu que com la vida es breu i que em de gaudir d’ella mentre poguem fer-ho.

7.
El poeta explica la felicitat de l’home en us espai on pot desenvolupar-se plenament amb coses senzilles i properes.



9.
El poema parla de la ciutat de Barcelona, el poeta es pregunta per un passat enyorat al present.

11.
Descriu físicament la seva estimada. Compara diferents parts del seu cos amb aspectes de la flora i la fauna.

1 comentario:

  1. publico en comentari perq no em deixa accedir

    Armes defensives
    A sota de l'armadura s'ha de protegir la pell del contacte directe amb el metall. Es posa una camisa prima, un gipó de cotó i després la cota de malla o augsberg, que és com un vestit fet de ganxet però amb peces de ferro rígid.
    Encara que sigui rígida, l'armadura s'ha de poder doblegar pels colzes i pels genolls. En aquests indrets no hi ha ferro per protegir el cavaller, sinó unes peces de malla anomenades gosset o sagnia. És per aquests foradets que, si el cavaller ha caigut a terra durant la batalla, l'enemic aprofita per introduir-hi les dagues i ferir-lo on pot.

    Amb una armadura d'aquest tipus, al cavaller l'escut ja no li és gaire útil per defensar-se, encara que també en podia fer servir.

    El cavaller es protegeix el cap amb diversos tipus de casc, com l'elm, la celada, el bacinet o la cervellera. Un dels tipus de casc més espectacular és la cimera. El casc consta de dues parts: el casc pròpiament dit i la bavera, que defensa la cara.


    Armes ofensives

    L'espasa que acostuma a pesar uns 2 kg, consta de tres parts: l'empunyadura (que pot medir 10 cm si s'ha d'usar amb una sola mà o 25/30 cm si s'ha d'usar amb les dues), la creuera i la fulla (d'un metre de llargada, més o menys). Havien de ser força difícils de manejar!


    La llança és la seva arma més espectacular (i perillosa!). Té una punta metàl•lica per ferir l'enemic (que pot fer de 20 a 40 cm) i una asta perquè la sostingui el cavaller (que medeix entre els 2 i els 4 metres). Pot arribar a pesar 17 o 18 quilos, com si res! Una peça important de la llança és el rest.

    La daga o punyal és una espasa curta, que el cavaller porta sempre penjada a la cintura. La seva fulla pot medir de 20 a 35 cm.

    L'atxa consta normalment de tres parts: per un costat té una destral de fulla tallant (va molt bé per obrir els caps), pel costat oposat hi ha un martell, i una daga al capdamunt.

    La maça és com una bola de ferro (de vegades plena de pues per fer més mal) enganxada en un bastó que fa de mànec.


    Protecció als cavalls
    La testera, que els cobria el cap, els collars, que els salvaven el coll, les cobertes i els flancalets, que defensaven els flancs, els pitrals, que els cobrien el pit, i les groperes, que els amagaven la gropa.
    Per muntar el cavall, el cavaller necessitava una sella, els estreps i les regnes.

    En la seva vida quotidiana, un cavaller real del segle XV podia veure's involucrat en combats cos a cos. Alguns podien tenir caràcter esportiu, com els passos d'armes o les justes, i d'altres podien ser totalment seriosos, com les batalles a ultrança.

    Perills
    En primer lloc, cal no oblidar que al cavaller, ficat dins d'una estructura de ferro que podia pesar uns 30 kg., li era ben difícil de moure's i fins i tot de respirar. Allà dins tenia calor, a més a més sentia l'olor d'oli que havien fet servir per mantenir el metall en bon estat i l'embafava la seva pròpia suor.
    Hi havia també el perill de les caigudes del cavall. El cavaller ha d'aprendre a caure bé del cavall, perquè un cavaller caigut serà un cavaller vençut: amb el pes de l'armadura no podrà aixecar-se i els soldats enemics estaran esperant aquest Si cau malament, al cavaller li poden passar diverses desgràcies: si li cau el cavall a sobre pot morí.
    om a mínim, es pot trencar una cama. O es pot ferir: aleshores la sang, es pot barrejar amb la femta de l'animal i el cavaller agafarà el tètanus

    Preguntes:
    Quina d'aquestes penyores amoroses us sembla més espectacular? Quina no us posaríeu vosaltres si haguéssiu viscut al segle XV? Us imagineu com era la cimera que portava Tirant al cap?
    La del fermall de la bella Agnès.
    La pinta de Carmesina.
    Seria molt gran i adornada amb alguna cosa a dalt.

    Us sembla que algun d'aquests dos episodis de la novel•la té alguna cosa a veure amb les batalles a ultrança de la vida real?
    Seria entre Tirant i el Senyor de Vilasermes.

    ResponderEliminar